Un instant congelat per a la posteritat

Autor: Jordi Arnó Font

L’habitació de l’àvia era fosca. Sols la il·luminava la llum que provenia de la finestra que donava a l’escala comunitària i dos diminuts aplics de paret que amb prou feina donaven l’abast dins una estança que a mi em semblava enorme i que calia  creuar per arribar a la meva habitació. A meitat de trajecte, una tauleta em barrava el pas i em feia rectificar. Llavors, enlairava el cap per contemplar a la penombra un rostre pàlid de dona que, en aquella època em resultava fantasmagòric. Era el meu peatge, tot i que realment no m’aturava pas massa i reprenia el pas ben lleuger.

Aquest és el meu primer record del retrat de nuvis que els avis es van fer l’any 1932 a l’estudi Fotografia Daguerre de Sants. Però llavors ni tan sols sabia que aquells senyors eren els meus avis. Va ser a cura d’anys que vaig aprendre a mirar-lo i en vaig tenir ocasió perquè any rere any el retrat va seguir penjat a casa.

Les històries dels avis sorgien constantment dins la conversa. L’àvia, malalta d’Alzheimer, n’explicava moltes mentre l’atenta tieta Emília, que preparava llibretes per als seus alumnes, rectificava o ampliava els relats: “… el meu Jaume es va morir de tant fumar, però abans no sabíem que era tan dolent…”

I els relats que de nen eren com contes, es van convertir en la història dels meus avantpassats. I el retrat de Daguerre, la finestra a un món diferent del qual jo, per sort, en sé moltes coses …

Primavera de 1932,

La Manuela Malet i en Jaume Arnó, de 24 i 29 anys, són a l’estudi Fotografia Daguerre.  S’han casat fa uns dies a un poble a prop de Balaguer, Castelló de Farfanya, d’on ella és filla i la mare d’ell també. En Jaume va néixer al carrer de la Creu Coberta 143. El seu pare té un negoci de transports i mudances on ell també treballa des de ben jove.

L’enllaç va causar molta expectació al poble. El carrer era ple de gent esperant que sortís la núvia. Cap noia s’havia casat de llarg abans! La Manuela que fa temps que porta els cabells tallats a la garçon ha estudiat tall i confecció a Barcelona on ha viscut lluny de la família durant els últims 10 anys.

El pis dels nuvis del carrer Ermengarda 12 al barri d’Hostafrancs està decorat amb mobles d’estil déco. Són un obsequi de la burgesa família Espona de Rambla Catalunya 25, propietària del potent negoci de filats i teixits que porta el seu nom. De ben segur que la Manuela va tenir un pensament per a ells mentre es casava a l’església de Sant Miquel. Però això és una altra història!

retrat_nuvis_prova

Ara a l’estudi Fotografia Daguerre s’intenta trobar la solució a un problema ben complicat: La Manuela, amb tacons, fa la mateixa alçada que en Jaume. En un primer intent els fan posar drets però el pobre Jaume s’ha d’enfilar de genolls a la butaca, i tot i amagar els peus a la penombra, aquests es continuen intuint.

L’audaç fotògraf proposa una solució: una postura més moderna i desimbolta on ell,  assegut al braç de la butaca, passa la mà per darrera de la Manuela. Silenci! s’obre el diafragma i la llum impregna la placa fotogràfica. Un instant congelat per a la posteritat.

20130802-DSC_5508

Aviat el retrat lluirà penjat a la moderna cambra dels nuvis dins un gran marc ovalat. Un símbol d’il·lusió en els temps convulsos que viuen Jaume i Manuela.

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents al període republicà es celebrarien el dia 20 de novembre d’aquell mateix any. Després de 1932 i fins a l’any 1980, no hi va tornar a haver eleccions al Parlament a causa de l’esclat de la Guerra Civil espanyola el 1936, i de la posterior abolició de les institucions catalanes per part de la dictadura franquista. El retrat de nuvis fet a Fotografia Daguerre es va despenjar del seu lloc l’any 1985 quan es va tancar el pis del carrer Ermengarda però es va restaurar i es va tornar a penjar a un nou lloc a la vista de tota la família. En aquell moment ja s’havia convertit en una preciosa icona de la nostra identitat.

Anuncis