De la carretera de Sants al cel d’Internet

Autor: Artur Canyigueral

Després d’anys de col·leccionar fotografies, inesperadament m’he assabentat que en el Daguerre de la carretera de Sants no és cap descendent del mític Louis-Jacques-Mandé Daguerre de França, sinó un terrassenc que, a principis del s.XX, va establir-se a la capital catalana, obrint un estudi fotogràfic de situació privilegiada en un carrer important, no tan sols per l’activitat comercial que s’hi duia a terme sinó també perquè era una de les vies principals de sortida de la Barcelona d’aquells temps.

Als col·leccionistes sovint se’ns ha titllat de compulsius i he de dir -en honor a la veritat- que de vegades és cert. Però també ho és que ens quedem meravellats, embriagats, per cada troballa i cada descobriment que fem relacionat amb el subjecte de la nostra col·lecció.

acr_daguerre_231013_101

Retrat d’un home. Col·lecció privada d’Artur Canyigueral.

La fotografia que presento ens mostra un senyor fort,  de presència rotunda. Ha guanyat la partida a la vida, és un resistent, un supervivent. Els trets facials, potents i ombrívols, ens parlen d’una personalitat adusta. No es pot precisar si l’home era de ciutat o bé del món rural, però s’endevina la satisfacció de poder fer-se retratar, de ser protagonista d’un moment que serà per sempre.

Qui era aquest senyor? Què el va portar a fer-se la fotografia? Quins van ésser els requisits que va proposar al fotògraf? Era de Barcelona o bé d’algun indret de la Catalunya interior o costera ? Va venir ja de casa empolainat? Ho va decidir de sobte, tot passejant pel carrer, en veure l’establiment?

Totes aquestes preguntes i més no tenen resposta. Mai ningú es fa una fotografia i després hi enganxa les explicacions i el perquè de tot plegat.

acr_daguerre_231013_203

Revers de la fotografia anterior on figura la primera “Galeria Fotogràfica” de Martí Bonet situada al mateix carrer de Sants número 97. Col·lecció privada Artur Canyigueral.

M’he trobat alguna fotografia amb petites històries escrites, comentaris de la satisfacció o bé insatisfacció que s’ha obtingut del retrat. També, és molt freqüent trobar el dia i el lloc on ha estat feta la fotografia. Això sí. Però mai ens consta la motivació més profunda i íntima de la persona en fer-se retratar. Algunes motivacions són òbvies: l’aniversari, efemèrides personals, etc. Però, se senten orgullosos de la seva imatge, de la seva indumentària, del moment personal que viuen? Totes aquestes qüestions queden secretes al darrere d’una imatge congelada, d’un instant precís que deixa el seu rastre en el temps.

Aquesta és la clau del misteri i de l’encanteri: la imatge de les imatges anònimes que han perdut de vista el seu propietari legítim. El temps estableix aquesta regla a la vanitat humana. Res és perdurable i, si tens sort, potser no acabaràs en un contenidor d’escombraries. És a dir, potser la sort rau en caure, al cap dels anys, a mans d’un col·leccionista d’instants de llum, d’instants d’altres persones, i si és així i et rescaten amb prou respecte i sensibilitat, podries dir que has guanyat el cel virtual d’internet. Tens moltes possibilitats de ser escanejat i penjat en alguna web, o bloc o al facebook,  i aquest entorn et donarà vida fins a l’eternitat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s