Regiraré casa meva fins trobar fotos de can Daguerre

Autora: Roser Messa

Confesso que el primer cop que vaig sentir a parlar del Daguerre de Sants va ser en un article d’en Xavier Theros al diari “Ara” i d’això fa ben poc. Des d’aleshores he seguit molt de prop la història d’aquest estudi fotogràfic i la bona feina realitzada pels integrants de l’Associació Cultural Fotoconnexió. Per això, quan em van proposar escriure un text per aquest bloc, vaig accedir encantada. D’altra banda, resulta que el món és molt petit i, tard o d’hora, les persones que ens preocupem per la conservació de la nostra història ens acabem trobant i això és el què m’ha passat.

Vaig anar a la inauguració de l’exposició amb ganes de veure el resultat de dos anys de recerca en arxius (Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc i el propi estudi Daguerre) i de la crida ciutadana per aportar fotografies realitzades en aquest local del carrer de Sants i en vaig sortir encantada. Tant, que en tornar a casa vaig començar a buscar fotografies antigues amb l’esperança que hi hagués alguna del Daguerre però no va ser així. De tota manera, continuaré regirant la casa dels meus pares i la del meu germà per si de cas. Malgrat tot, si que vaig trobar algunes fotos realitzades en altres estudis desapareguts fa molt temps i no em vaig poder estar de parlar-ne al meu bloc “Cosas de Absenta”. 

Un d’aquests locals era el Baró, que estava a la Rambla dels Estudis número 9, just on ara hi ha el teatre Poliorama. Allà s’hi va fotografiar la meva àvia l’any 1910.

La meva àvia paterna a l'Estudi Baró l'any 1910

Enriqueta, la meva àvia a l’Estudi Baró a la Rambla dels Estudis núm.9. (8 de desembre de 1910). Foto Roser Messa.

Anys després, tornava a fer-se una foto amb el meu avi al seu costat, tots dos ben empolainats. Però en aquesta ocasió, a l’estudi del carrer Pelai, 50. I, encara més tard, van dur al meu pare a Can Suñé (Plaça Catalunya, 3) per fer-se la típica foto de la primera comunió.

Els meus avis a l'estudi de Pelai 50

Antoni i Enriqueta, els meus avis, a l’estudi del carrer Pelai núm. 50 (ca. 1930). Foto Roser Messa.

Malauradament, cap d’aquests estudis fotogràfics ha sobreviscut el pas del temps i això em sap molt greu. Igual que m’entristeix veure com cada dia desapareixen comerços històrics de la meva ciutat per ubicar, en el seu lloc, franquícies de menjar ràpid o de roba low cost. Però també em fa molta il·lusió saber que d’altres, que estaven en perill com el Bar Marsella, finalment s’hagin pogut conservar. Tandebó el Daguerre de Sants arribi a centenari i puguem celebrar molts més aniversaris amb una gran col·lecció de fotografies. De moment, és una bona noticia saber que l’exposició comença a moure’s d’ubicació i que la crida ciutadana per recopilar fotografies fetes en aquest estudi hagi estat ampliada fins febrer de 2014. Potser, fins i tot, quan arribi aquesta data es pugui organitzar una gran mostra amb totes les fotografies recollides.

Advertisements

2 pensaments sobre “Regiraré casa meva fins trobar fotos de can Daguerre

  1. Una lástima que hayan desaparecido los estudios fotográficos (y, lo que es peor, probablemente sus archivos!).
    Estoy contigo en la tristeza que representa la pérdida de comercios históricos (y no tanto) mientras proliferan las málditas e impersonales franquicias. recientemente visité Inglaterra y me quedé perplejo al ver cómo las dichosas franquicias han colonizado las ciudades, es increíble!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s