L’estudi Daguerre de Sants: re-daguerrotípia social

Autor: Isidre Santacreu Tudó

(Text publicat al bloc de l’autor ANTROPÒGRAF el 14 de març de 2013: http://antropograf.blogspot.com.es/2013/03/l-daguerre-de-sants-re-daguerrotipia.html )

Els amics de Fotoconnexió de la comissió Daguerre estan muntant una exposició sobre l’Estudi Fotografia Daguerre de Sants que us volen fer pagar a vosaltres (sí, sí, a vosaltres!), pel que en breu rebreu notícies d’aquest projecte de mecenatge col·lectiu (en snob, crufundin o alguna cosa per l’estil). Al llarg d’aquests dies uns quants voluntaris forçosos anem penjant fotografies d’aquest estudi de barri (a punt a punt de desaparèixer per deixar lloc al bar de tapes 23.452 de Barcelona i uns quants pisos en els que continuar desnonant gent). Ara em toca a mi.

La gràcia del número 78 del carrer de Sants rau en què es va edificar pensant-se com a estudi fotogràfic des del seu inici, un inici tan llunyà que va haver d’incloure una galeria de llum natural on fer les fotos. La il·luminació artificial va avançar ràpidament pel que ben aviat aquesta galeria va quedar obsoleta. Amb un cel ras per sota el lluernari i una uralita pel damunt es va transformar la galeria en el plató actual. I fins avui. Demà ja no.

Les investigacions de la comissió Daguerre han donat resultats ben sorprenents. Des del seu inici l’estudi es va beneficiar de la proximitat amb el convent de les Germanes Reveladores del Sagrat Halur de Plata. Així com hi ha monges que comercialitzen els pets d’ídem o els nadons de mares solteres, les Germanes Reveladores produïen els millors químics fotogràfics d’aquest país nostre, sigui quin sigui. De seguida es van entendre monges i Daguerre (ehem, ehem..). A canvi dels químics, l’Estudi Daguerre es faria càrrec de les tasques de beneficiència del convent i així les Germanes s’estalviaven el tràngol d’haver de tractar amb misèries, que de sor Genoveva ja n’hi ha una. Les obres de caritat que emprendria l’Estudi Daguerre serien les de facilitar un record fotogràfic a les classes més desafavorides del barri a un preu simbòlic. Per tal d’abaratir costos, l’Estudi Daguerre va crear un mètode que va anomenar (amb més visió de màrqueting que de precisió etimològica) re-daguerrotípia, una mena de photoshop de cartró on els més pringats anaven passant a ritme tan alegre que era ben fàcil dur al crio a retratar vestidet de comunió i acabar retratada en una foto de casament amb el senyor de davant de la cua. Un cas absolutament verídic com pot certificar un eminent fotoconnectat que és a qui havien de fer la foto vestit de marineritu, d’això ja en fa molt i molt i molt de temps…

 

Sensacional descoberta de la Comissió Daguerre: el photoshop de cartró original total!

Sensacional descoberta de la Comissió Daguerre: el photoshop de cartró original total!

L'autèntica senyora mare del fotoconnectat de la comunió amb un senyor de Cuenca que passava per allí...

L’autèntica senyora mare del fotoconnectat de la comunió amb un senyor de Cuenca que passava per allí…

Recent casats sense identificar, pobres com una rata però malalts d'amor de veritat.

Recent casats sense identificar, pobres com una rata però malalts d’amor de veritat.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s